A part de no entendre quin és el grandíssim problema de veure algú nu a la platja, rebutjo totalment les manifestacions de l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy, afirmant que la discreció va ser clau per als homosexuals. Aquesta afirmació, si fos certa, demostraria una gran ignorància per part d’aquesta senyoreta, i seria un insult intolerable cap a moltíssimes persones que, a través del seu esforç personal, donant la cara, han lluitat i lluiten de manera totalment visible i gens discreta. [continua]
Parlo de persones d’abans i després del 1969 (any de la revolta de Stonewall) a tot el món. És cert que a Catalunya, iniciadora del moviment de llibertat homosexual durant el franquisme, el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual va actuar amb un relatiu silenci per una senzilla qüestió de clandestinitat i supervivència. Convido aquesta alcaldessa desinformada a rescatar la informació de la gens discreta manifestació del 1977 a la Rambla barcelonina, o fins i tot algun dels discursos de l’ara famós Harvey Milk. En tot cas, cal puntualitzar que el moviment homosexual no «va ser», sinó que «és», perquè encara hi ha molt per fer, fins i tot al seu municipi. Li recordo que encara avui dia, després d’anys de «discreció», som insultats fins i tot públicament a mitjans com ara la televisió i la ràdio.
Per acabar, tornant a parlar del tema estrella, el nudisme, li diré que ningú l’imposa, senyoreta Campoy. Són els tèxtils els que imposen el banyador, de la mateixa forma que en alguns països s’imposa el burquini a les dones. El nudisme és una opció, no una obligació. ¿No ho ha pensat mai? No ho crec, així també ho ignora.
Lluís Parera. Barcelona
Font: Carta destacada del dia 31 d'agost de 2009 de elPeriódico.cat
| < Anterior | Següent > |
|---|
