Els ajuntaments no poden pas restringir drets legals

Arran de que algunes ordenances municipals prohibeixen el nudisme, des del blog Ciudadano público s'ha escrit un interessant article sobre la jerarquia normativa, els drets dels ciutadans i altres aspectes del procediment administratiu.

Vaig llegir l'altre dia un escrit del Sr. S. Benítez, cooperant d'Organitzacions No Governamentals —crec, ho dic sense confirmar pas—, en el qual es deia quelcom que em va cridar l'atenció i sobre el que reflexionaré tot seguit. Coneixen vostès el principi jurídic de jerarquia normativa? Consisteix en que les nostres normes jurídiques tenen diversos nivells de jerarquia. Dit en paraules més planes: que "unes manen sobre unes altres".

Així, en l'ordenament jurídic espanyol, tindríem la norma "que mana més que totes", que seria la Constitució Espanyola. Dins d'aquest mateix text, hi ha uns articles que tindrien més pes que uns altres. Especialment els què regulen els Drets Fonamentals i Llibertats Públiques.

Deixarem avui de banda els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes i el Dret Comunitari de la Unió Europea.

Tindríem, sota la Constitució, a les Lleis (l. orgàniques, l. ordinàries) i els Decrets (d. llei, d. legislatius). Els seguirien els Reglaments, que serien normes de contingut tècnic, que detallen certs aspectes complexos d'una llei.

Això quant al Poder Legislatiu. Després veiem que els Ministeris, que són part del Poder Executiu, del Govern, tenen la facultat de dictar Ordres Ministerials. Hi ha certes coses que poden ordenar-se a través d'aquestes O.M. i certes coses que obligatòriament cal que passin pel parlament i el procediment legislatiu pertinent (principi de reserva legal).

Quan això no succeeix així, es produeixen arbitrarietats, potencials injustícies i indefensions dels ciutadans. Per exemple: l'Asociación de Internautas ja fa temps que denuncia (1) que certa norma que autoritza l'espionatge de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat als ciutadans en el nostre país
caldria que hagués estat instrumentada a través de Llei —amb el seu corresponent debat parlamentari, esmenes, etc.— i no pas a través d'una simple Ordre Ministerial —del Ministeri de Foment, concretament; i desenvolupada tant en Governs del P.P. del President Aznar com del P.S.O.E. del President R. Zapatero—, com ha estat el cas.

Si ens saltem els Governs de les Comunitats Autònomes i descendim fins als municipis arribem als Ajuntaments. Aquests tenen potestat per a dictar les anomenades Ordenances Municipals, nom que a mi em sembla un xic feixistoide. Per això d'«ordenances».

Si seguim baixant per aquesta cadena jeràrquica, podríem arribar, per exemple, als Contractes privats entre individus i una altra sèrie de pactes vinculants (obligatoris) de menor jerarquia.

Com els deia, segons el principi de jerarquia normativa, una Llei no podria contradir pas en el seu contingut a la Constitució, ja que aquesta tindria una jerarquia superior a aquella. I, per això mateix, una Ordenança Municipal no podria pas contradir a una Llei. O un Contracte tampoc podria contradir-ne una.

Podem imaginar el nostre edifici de normes jurídiques com una piràmide amb les normes de major jerarquia més prop del cim i les normes de jerarquia normativa inferior, més a prop de la base.

Si he començat amb l'exemple de que les Ordres Ministerials no poden pas envair el terreny ni contradir a les Lleis, ja siguin Ordinàries o Orgàniques, arribem per fi a l'exemple que il·lustrava el Sr. Benítez a l'escrit del seu propi blog i al que jo feia referència al començament d'aquest text: els Ajuntaments no poden pas envair ni contradir a les Lleis mitjançant Ordenances Municipals.

Senzillament no tenen aquest poder, aquesta potestat, aquest dret. Si ho intentessin, com deia abans:

- primer, ens estarien perjudicant als ciutadans o s'arriscarien a fer-ho, perquè des d'un òrgan amb una determinada quota de representació popular (l'ajuntament) s'estaria intentant modificar quelcom —una norma que estipula uns drets i uns deures— que ha emanat d'un òrgan amb una quota de representació popular major (el parlament)
- segon, una norma jurídica que violenti el principi de jerarquia normativa és nul·la; com si no existís

I resulta que, tristament, país de nyaps i poc seriós el nostre, de vegades ho intenten.

Jo comprenc que els poders alguns cops tinguin la temptació d'envair-se els uns als altres. Jo comprenc també que el finançament de les institucions del nostre Estat de les Autonomies és injusta sobretot amb els Ajuntaments (també amb les Comunitats Autònomes),
comprenc que es queda l'anomenat Estat Central, és a dir, el Govern d'Espanya, amb una sèrie de recursos econòmics dels quals bona part, en justícia, haurien de ser gestionats per les C.A. i els Ajuntaments, a la llum de les obligacions en serveis que aquestes institucions tenen la missió de donar-nos a tots.

Però això no significa pas que estigui bé —i per això critico— que un ajuntament es dediqui a aplicar normes que retallen drets reconeguts per Llei i a més, sota l'amenaça de sancions econòmiques. Que és així com pretenen finançar-se?

No tenen pas dret ni poder a treure'ns mitjançant Ordenança Municipal drets i llibertats reconeguts per Llei, ja sigui estatal, autonòmica, etc. I ni de bon tros a pretendre multar-nos per incomplir aquestes Ordenances Municipals viciades.

Si no ho saben pas els alcaldes, regidors i altres funcionaris dels ajuntaments, llavors són incapaços, són ignorants de les matèries que han de conèixer per al correcte compliment de les seves funcions.

Si ho saben i tot i així ho fan, llavors són uns cínics i aprofitats. No es pot pas anar empaitant al ciutadà, espantant-lo, amenaçant-lo, en contra dels seus drets i en contra de la llei. I menys encara una institució pública que allò que ha de fer és donar servei a les persones, mai problemes.

L'exemple que apareixia en el blog del Sr. Benítez i al que he fet al·lusió en dues ocasions, amb aquesta tres, té a veure amb el nudisme, malgrat que en realitat, ja que estic parlant en general, podria tenir a veure amb qualsevol altra cosa. (continua)