Club Català de Naturisme

He de començar dient que sóc nudista. A ple estiu vaig per casa completament nu. No vaig a cap platja on no em pugui banyar i prendre el sol nu. Prendre el sol i banyar-se amb banyador ho trobo absurd, sense sentit. Vam començar banyant-nos nus i encara hi ha representacions gràfiques o pictòriques de la gent banyant-se nua almenys fins al segle XVII. Arran de la revolució burgesa i industrial impera una moral molt beguina, sobretot a l’època victoriana i homes i dones es banyen a les platges gairebé vestits de cos sencer. Jo encara recordo els meus primers banyadors d’aquesta mena i com que em molestava m’abaixava els tirants. Després ja es va imposar el banyador clàssic (tipus calçotets o bragues), el va seguir el bikini i el tanga i des que la reforma del Codi Penal de 1989 va despenalitzar el nudisme, a través del concepte ètico-moral, que no jurídic, de l’“escàndol públic”, ja tothom que vol pot prendre el sol i banyar-se nu, que és la manera més natural i lògica de fer-ho.

Ara però, sembla que s’han imposat entre els homes, nois i nens les bermudes, tan incòmodes com antihigièniques, que dificulten la natació. Pel que fa a les dones, del banyador complet van anar reduint-lo fins al bikini, el monokini i el tanga, enfrontant-se amb agents de l’autoritat, multes i amb el gran escàndol de la gent com cal. Pel que fa als pobles, viles i ciutats, principalment les costaneres, encara recordo que a la Universitat s’hi havia d’anar amb americana i corbata. Igualment, als teatres i ja no diguem al Liceu, i amb esmòquing, a la nit i els empleats de banca també tenien l’obligació de portar corbata. Durant un cert temps també era malt vist que un home gran anés pel carrer amb pantalons curts. Ara els bons ciutadans es queixen i s’escandalitzen perquè turistes i indígenes van seminús pel carrer o s’asseuen a les terrasses o entren als comerços lleugers de roba. Darrerament a Barcelona ja veiem dos o tres conciutadans que, a peu o amb bicicleta, van completament nus, suportant estoicament les mirades i els comentaris de menyspreu, d’escàndol o de befa de molts vianants.

En aquest sentit i referint-se a quests valents ciutadans, em va sorprendre una mica l’article de Sebastià Alzamora a l’AVUI amb el títol de “Penjolls i pelleringues”. Es mostra condescendent i progressista i diu que “Barcelona tracta els nudistes amb una intolerància que tomba. Ells solen argumentar a favor seu que la nuesa és natural. Tornen a tenir raó”. Però aquí desvela que ja no ho és tant quan continua “Afegiríem només que les tifes de gos també són absolutament naturals, però no per això resulta agradable trobar-se-les pel carrer”. La comparació no té sentit, perquè les ordenances municipals castiguen embrutar els carrers.

Un senyor de Huelva, escrivia a La Vanguardia dient Tengo seis hijos ¿Por qué tengo que encontrarme a personas desnudas siempre que voy a la playa? ¿No se respeta esa sensibilidad ajena?. Cuando se comparten espacios, es preciso no molestar al que tienes al lado... Las famílias numerosas tienen ciertas limitaciones... que hace necesario que se les facilite el uso de los lugares públicos próximos a su hogar. ¿No es deseable que puedan encontrar en las playas y piscinas un ambiente acorde con las normas de decoro y respeto que viven en su casa…? Pobre home, ho deu passar molt malament amb tantes limitacions. Hi hauria d’haver platges exclusives per a famílies amb limitacions i així estarien tranquil·les i sense temptacions de pecar de mirada i de pensament.

Un altre senyor, a l’ABC estava molt sorprès perquè al Marroc las mujeres están completamente vestidas en la playa y en cambio los hombrse pueden usar el banyador... y cuando regresé con mi familia a España pasamos al extremo opuesto y nos sentimos discriminados al encontrar a bañistas con taparrabos enseñando los pechos sin preguntar si queríamos verlos i preguntava si no hay un punto medio con playas sin discriminación y con respeto al pudor  de todos los bañistas. Pobre, no s’adona que les platges que desitja sí que serien discriminatòries. Fa pocs dies, la premsa portava la notícia que a la Venice Beach de Los Angeles i a set ciutats més dels EUA, hi va haver manifestacions d’homes i dones, elles en topless, contra la prohibició, per exhibició impúdica, d’anar ell. Es ensenyant els pits en llocs públics i argumentant que exercien el dret constitucional d’anar a pit descobert igual que els homes.

A la premsa catalana aquest estiu un dels temes preferits ha estat el del seminudisme ciutadà. Lògicament els aferrissats i respectables defensor de la moral, del decòrum, de la decència i de sensibilitats beates han estat, a més del PP i CiU, hotelers, comerciants i veïns de mànega estreta. Demanen que s’acabi amb l’allau de “descamisats” (què diria Eva Perón?), que es prohibeixi el seminudisme (Fernández Díaz), que tothom vesteixi amb decòrum i que “no haurien d’anar semidespullats per higiene i respecte”. Sobretot els molesta que circulin pels carrers on viu gent rica i benestant con el Passeig de Gràcia o la Rambla de Catalunya o “trobar-los en un súper, menjant una paella en una terrassa o anant en metro. Malament pels paletes i treballadors d’obres públiques que fan la seva feina sense samarreta! L’ABC deia que Los descamisados lo invaden todo: pechos depilados, peludos, panzas cerveceras, sobacos ofensivos (els qui anem en metro o bus sabem que no cal anar semidespullat per sentir la ferum de moltes aixelles). Barcelona se convierte durante unos meses en una pasarela del horror… parece que el Ayuntamiento ha decidido poner fin  al desaliño de tanto guiri que no duda en andar medio desnudo por la calle…. Nada de ir con el torso al aire. Se acabó. Todo sea por la decencia y el decoro públicos ¡Ya era hora! El Foro Español de la Familia promou una campanya per Internet a fi que es creïn “platges familiars” en unes condicions de respecte i protecció de la infància (Pobrets angelets de déu, els han inculcat que el nudisme és pecat i molt dolent i quan en veuen un tenen un xoc traumàtic).

Sóc de l’opinió que no hi ha d’haver platges gheto, “ni platges familiars” ni “platges nudistes” com s’han classificat en alguns municipis. Hem de ser persones tolerants i obertes. A Barcelona és permès el nudisme i només es persegueix si implica assetjament sexual i Barcelona no ha perdut el “glamour” com ens volen fer veure alguns, que diuen que ja no és Barcelona sinó una “Cutrelona de gent despullada amb peus bruts a causa de les inevitables xancletes de dit ficant-se a tot arreu i fent rots de sangria”. En contrapartida, a Sitges l’Ajuntament ha prohibit anar sense samarreta o amb banyador i despullar-se en una platja de Malgrat de Mar costa fins a 200 euros de multa i a Tossa hi ha platges gheto per als nudistes. Tot això és anticonstitucional i anar despullat no és –o no hauria de ser- agressiu ni negatiu. Com deia un periodista a La Vanguardia: No puede haber playas nudistas en España, igual que no las hay para ningún grupo social. Los discursos morales deben hacerse desde el púlpito, es una ofensiva neoconservadora y hay que respetar la sensibilidad de los que tienen otra filosofía. I com diu la regidora de Barcelona, Esther Capella, “la forma de vestir depèn de la llibertat individual”.

Per acabar vull recordar que el Club Català de Naturisme i la Federació Espanyola de Naturisme s’han posat en contacte amb els ajuntaments que tinguin ordenances que prohibeixin el nudisme i han presentat accions legals contra aquelles que estiguin aprovades. A més, consideren que els municipis no tenen potestat per regular la moral i la vestimenta dels seus ciutadans. Concretament –diuen- la retirada a la Llei de Costes de les competències de la Policia de Moralidad que figuraven en la versió anterior de la llei, d’abans de la democràcia, no deixa lloc a dubtes sobre la pèrdua d'aquesta competència. I amb la retirada també del delicte d'escàndol públic del nostre Codi Penal impedeix definitivament que cap legislador ho reintrodueixi a nivells inferiors en mode de regulació. Hi ha una total unanimitat entre tots els juristes que han tractat el tema (defensors del poble, jutjats als que han arribat recursos, etc.): Un ajuntament no pot restablir un delicte que ha estat abolit del Codi Penal. La prohibició que han implantat alguns ajuntaments catalans com Malgrat de Mar i Tossa de Mar equival a criminalitzar el cos humà, i equival a establir un nou dret inexistent en l’ordenament jurídic, com és el "dret a no veure" el que a algú no li agrada. Els pretesos drets dels que no accepten el topless o pretenen reprimir la simple nuesa natural estan en el mateix lloc que el dret dels masclistes que no acceptaven el sufragi de les dones, o dels racistes que no accepten altres tonalitats de pell, o dels homòfobs que neguen el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Armand de Fluvià  (Casal Lambda)

Font: Es debat: La tribuna digital d'eldema.cat