Sortíem d’una dictadura i és clar, lo nostre, és pura llibertat.
No faré ara un repàs a la historia com entitat, però així serà més entenedora l’emoció que és respirava, dintre i fora de la nostra pell, per part de tots aquells que varem viurà aquesta celebració.
El dissabte ja érem una bona colla, alguns, des del dia abans i ens disposàvem a celebrar-ho com cal.
El sopar, a casa nostra, si aquella gran d’allà dalt, taula llarga i coses varies per picar, bon ambient i begudes fresques, la nevera estava funcionant i començava a sonar la música per acompanyar i desprès fer ballaruga, però de sobta, tornem a la crua realitat, som al bell mig de la natura, tal com ens agrada, però l’energia s’ha esgotat i ens quedem sense música. Ara només podem gaudir de la llum intima de les espalmes que, ves per on, fan més acollidora la vetllada.
Malgrat tot, finalment baixem a la sala gran i tot remenant l’esquelet ens apropem a la celebració gran.
Un bon dia ens acompanya i molts més van arribant, d’en mica en mica el color carbassa és fa notar, color lluït per la gran festa que estem a punt de celebrar.
El menjador n’és vestit de gala i a l’entrada, llista i llocs per els convidats, algú diu, sembla un casori, jo més diria una comunió, entre un munt de naturistes vinguts de mil i un recons de Catalunya, País Valencia, Aragó i també del Rosselló, sense oblidar, els nostres amics vinguts des de Grenoble.
El menú vegetarià a tots ens fa contens i de teca no en falta per clavari les dents, croquetes de soja i blat, olives , escalivada, truita de patates, formatge i xampinyons saltejats son els entrants, desprès els gustosos canalons i per arrodonir-ho un fantàstic estofat de seitan amb verdures, deliciós tot plegat.
Entre plat i plat una petita sorpresa, alguns que no hi son, també ens volem acompanyar, car que sigui per uns moments i de manera virtual, ens saludant emotivament.
Com no podia ser d’altre manera, arribà l’hora del pastis, del mestre pastisser de Guimerà, que a tots ens farà llepar els dits.
Desprès del brindis de rigor arriben els parlaments, quin goix escoltar L’Oriol com sempre tant vital, que ens parla de Passat i de Present i sobre tot ens ancoratge per llaurar eficaçment el Futur de tots plegats.
També son reconeguts i homenatjats algunes de les persones assistents, que han fet historia al front de l’entitat, com també escoltem unes paraules del vicepresident de la Federació Francesa que ens acompanya.
Finalment i abans de la foto de família, és presenta el nou projecta de comunicació, Naturisme TV, encara ens els seus inicis però amb un gran potencial que caldrà desenvolupar.
Crec que tots els presents sentirem més viu que mai el nostre estimat club i voldria que les meves paraules vos en feren a tots partícips i que cada un de vosaltres, dintre de les seves possibilitats, aporti el seu petit gra d’arena per fer-lo seguir avançant.
Per acabar el nostre agraïment a l’Emíli i tot el seu equip, a tots els assistents i aquells voluntaris que van donar un cop de ma en tota la preparació.
Agrair especialment la seva assistència i companyia, a la representacions dels centres naturistes de Sierra Natura, La Bartra i Mas de la Balma, així com els organitzadors del Cava Nat i els cinc socis del Club du Soleil de Grenoble.
Com diu el títol, ja en tenim trenta i de ben segur seguirem sumant.
Quim Plana
| < Anterior | Següent > |
|---|
