Club Català de Naturisme

En aquesta ocasió m’ha vingut de gust recordar un personatge més o menys mediàtic durant els anys de la movida madrileña que de ben segur aquells que érem criatures o adolescents en la dècada dels vuitanta coneixerem: la Sonia Martínez.

Va ser presentadora de TVE i actriu. De ben segur que recordareu la Sonia com una noia jove que presentava el “Sabadabada”, el “3, 2, 1 contacto”, un documental de natura, i d’altres programes infantils. Com a actriu va interpretar algunes pel·lícules del gènere que li va tocar en aquella època, és a dir, del destape, però no totes poden ser encasellades aquí.

Era una noia inquieta i al·legra a la que li agradava viure intensament la vida. Segons sembla, parlava un anglès perfecte i era molt natural i espontània quan actuava en televisió, en uns anys on els presentadors encara arrossegaven un cert garratibeig heretat del periodisme de la dictadura.

Va morir prematurament als 30 anys –corria l’any 1994- víctima de la sida, ja que havia esdevingut drogoaddicta i s’havia dedicat esporàdicament a la prostitució, deixant una filla petita (Yaiza) també portadora d’anticossos que miraculosament va negativitzar poc després de néixer.

Revisant els articles periodístics d’aquells temps i la seva biografia crec deduir que la seva decadència no va tenir una sola causa sinó vàries: la principal fou segurament la mort de la seva mare, a la que es trobava molt unida; potser cal sumar també una certa dosi de causalitat pròpia per un seguit de decisions personals errònies que va haver de prendre ella mateixa. Però jo vull fer esment avui a una d’elles en concret: les dificultats que va començar a tenir a TVE arran els seus nus parcials o totals a la platja. També va fer de model a la revista “Interviú”, que li va dedicar inclús una portada.

Deixant de banda les hipòtesis, el que és segur és que una de les causes de la seva decadència personal fou que hagués aparegut nua en els mitjans de comunicació. En aquells temps no es va veure correcte (sic) que la noia es despullés públicament –amb naturalitat o amb finalitats eròtiques- perquè presentava programes de televisió per a menors d’edat. El director de TVE en aquells moments era José María Calviño, tot i que a partir del 1986 ho va ser la ja desapareguda Pilar Miró. Els problemes van començar amb aquell primer personatge, que tot i procedir a una renovació de personal i d’idees dins TVE –fou nomenat a proposta del PSOE- va ser el primer a no renovar-li el contracte per haver sortit en topless a l’Interviú en una platja d’Eivissa al·legant sub voce incompatibilitat d’aquesta publicació amb la presentació de programes infantils. Concretament, a la premsa del moment es va dir el següent: “no es apropiado que la presentadora de un programa infantil aparezca desnuda en las páginas de una revista”.

Posteriorment, amb el pas dels anys, molts personatges públics femenins i masculins s’han despullat a la platja o a d’altres indrets – amb naturalitat o amb premeditació- sense que hi hagi hagut majors conseqüències.

La Sonia va ser una avançada en el seu temps, i en va pagar les conseqüències. Fins i tot un any després d’aquella incidència fatal va decidir un cop més despullar-se –aquesta vegada del tot- a Eivissa, fotos que també es van publicar. La premsa escrivia l’article que acompanyava les fotos amb aquestes paraules: “Para ella el Mediterráneo es una fuente inagotable de energía. Sonia quiere estar desnuda en la playa. Y no le importa mucho que el verano pasado las inquisidoras mentes de la gestión Calviño, del Ente Público Radio Televisión Española, se decidieran a no renovar su contrato en el programa ‘En la naturaleza’, por haber sido fotografiada con los pechos al aire por interviu.(…) Todo ocurrió por un topless, vamos, por unas tetas (…)”.

Aquest modest article en primer lloc pretén dedicar un sonor aplaudiment a la Sonia per la seva conducta valenta i desafiadora del statu quo del moment. Un cop fet, vull enaltir en segon lloc la seva bellesa física i moral, perquè una persona a la que li agraden els nens i nenes tant com per fer un programa de qualitat per a ells/es en una televisió és mereixedora automàticament del meu respecte i admiració. Pel que fa a l’aspecte més naturista de la qüestió, vull destacar allò que inclús avui per alguns és encara incompatible: la relació entre el nudisme i els infants. No solament no és un antagonisme sinó que és un bon complement per a la maduresa psíquica dels menors, l’acceptació del seu propi cos, i no ho dic només des d’un punt de vista ideològic personal sinó que ho afirmen els experts en Psicologia. La nuesa humana ha d’arribar a ser un estat d’assimilació normal per als nens i nenes, molt més si es dóna en escenaris on es té un contacte directe amb la natura, o bé dins la pròpia llar. És tan normal estar vestit com estar nu. El tema del nudisme a qualsevol lloc el deixo per a què el tractin si volen altres companys o simpatitzants del Naturisme que vulguin arribar més lluny d’on jo hi arribo ara. N’estic segur de què si cap nen o nena va arribar a veure els pits nus de la Sonia no ho devia trobar tan escandalós com ho van trobar alguns adults, com a molt un fet curiós…

I arribats a aquest punt el que vull fer, com no podia ser d’una altra manera, és denunciar. Vull desfogar la meva ràbia pel que li van fer a la Sonia. Els Srs. Calviño y Andrés, i d’altres que de ben segur van recolzar la iniciativa contra la Sonia, van jugar a ser déus, a ser portaveus de la moral social, quelcom que em sembla abominable i que encara avui es dóna molt per part de savis públics i polítics. La Sonia els va guanyar un plet, però no li va servir de gaire. Com que no crec que pateixin pas cap càstig diví en altres hipotètiques vides, ni tampoc el patiran en aquests terrenys mundans, com a mínim que se’ls recordi només per aquest fet deplorable i aleshores sí que romandran morts per sempre més, no així la Sonia, que viu en el nostre record. El Sr Calviño, doctor en Dret, encara avui em diuen que és tertulià a la ràdio. No comprenc com la poca talla moral es pot pagar ni cotitzar. Hi ha coses que només passen a l’Espanya profunda, catòlica i conservadora, tancada de mires i incapaç de posar la directa cap al futur, en tots els sentits. Jo no vull jugar a aquest joc, ja que em produeix fàstic. Ho sento, però a mi no em convenceran.

La Sonia és un petit mite per mi, en això es va convertir no solament quan es va morir sinó quan en vida va rebre en pròpia pell el càstig de la doble moral i del conservadorisme més ranci. I els reportatges morbosos que d’ella es van anar publicant pocs anys abans de la seva mort no desfan aquell mite, doncs de ben segur que ho va fer per diners. Aquells reportatges m’informen d’alguna dada positiva més de la Sonia: que també era una persona sincera.

Amb aquest senzill homenatge vull satisfer un desig que tinc des de fa dècades, el de lloar-la i enaltir-la més amunt encara, i extreure de mi aquella ira que conservo des dels anys 80 pel que li van fer.

Bibliografia: revista “Pronto”, revista “Interviú”, Internet.

Especial agraïment a en Víctor, de SIDAESTUDI, per la valuosa informació proporcionada.

Jordi Carbó, soci del CCN. Article publicat al butlletí Naturisme, núm. 180.