El cap de setmana, del 30 de maig al 1 de juny, va tenir lloc la festa del Soci, que aquest any es va celebrar al magnífic paratge de Vinyols Camp, on van assistir gairebé un centenar de socis del Club Català de Naturisme. Les atencions de la Maria Rosa, la nostra amfitriona, i el seu equip varen ser no poques, i van ajudar a crear un gran ambient ple d’harmonia i complicitat entre els assistents i l’entorn encisador del Vinyols. Crec no equivocar-me si dic que l’estada va ser tot un èxit i un veritable plaer per a tots.
Divendres:
“Aquella tarda amunt del cel, entre clars i núvols de
cotó, donant-nos la benvinguda, treia el cap un tímid sol de viu color ataronjat.
Feia calor, les gavines vestien de blanc el seu plomatge estival.
El vent es va impregnar de l'aroma del fonoll verd que, incipient, començava a brollar recordant l'olor de la pastura matinal recent tallada. Una suau brisa procedent del Montsant, el va barrejar amb el perfum a mar de la Mediterrània.
Els esquirols, apostats sobre la frondosa arbreda, donaven regna solta als
seus quotidians xafardeigs en un incomprensible argot i interminable
xerradissa, mentre, tafaners contemplaven el distingit caminar dels
esvelts agrós imperials, que amb avidesa s'alimentaven d'exquisides llagostes, granotes i cargols vora el petit estany. Érem a Vinyols Camp!!!.”
Gairebé sense temps per deixar l’equipatge al bungalow, uns poc socis es van atrevir a submergir-se a la sinuosa piscina del Vinyols Camp, d’aigües clares i temperades pel lluent sol de mitja tarda.
Aquella nit entre amics, sota el porxo del bungalow, aliena al pas del temps, la conversa va brullar amb fluïdesa enmig del nocturn paisatge on sojornen els estels. Poc a poc, la so va apoderar-se dels tertulians. El deu Morfeo no es va fe esperar. L’endemà ens esperava un dia força especial.
Dissabte:
Vaig despertar entre d’ingràvides figures d’escuma, obrint els ulls a la infinita claror del dia, buscant els minuts de lucidesa que basten par fondre’s amb l’espai i donar la benvinguda a la quietud i el silenci del nou dia. Enmig d’aquest paratge encisador que s’apodera dels somnis i on regna la pau, el cant dels ocells s‘eleva a l’infinit revelant la quietud complexa i enigmàtica que anuncia la primavera.
La pluja va fer acte de presencia al llarg de tot el dia. Poc després, mentre els assistents arribaven i prenien possessió del seu cau i s’ajuntaven amb els amics, uns quants ens varem dedicar a posar en marxa l’aparell logístic. La expedició va partit amb destí al Vendrell i va regressar amb dos carros ben plens d’ ingredients que diumenge ens haurien de servir per cuinar dues magnífiques paelles “marca de la casa”.
A migdia després d’un dinar vegetarià al menjador del càmping a base de Cuscús, seitan i pizza, regat amb un magnífic vi “Pega-Cecilia” reserva de “mil nosequants”, uns quants atrevits, gairebé uns 40, com els de Alí-Babà, vam anar d’excursió al parc Sama: un indret encisador.
«El Parc Sama» es troba al «Baix Camp» Tarragonès, enmig de camps d’avellaners, ametllers, presseguers, oliveres i vinyes, entre els terminis municipals de Cambrils i Montbrió del Camp, a 90 metres sobre el nivell del mar, a 5 km. de la costa i entre les rieres de l’Alforja y Riudecanyes. El realitzador i promotor del «Parc Sama» fou don Salvador Sama i Torrens, Marqués de Marianao (1.861-1933). El «Parc conserva el sabor romàntic de les acaballes de l’època colonial, donat que el Marqués era successor d’una família establerta a Cuba, i va voler traslladar al «Baix Camp», l’ambient exòtic de la perduda Colònia. Per això, va encarregar el projecte del jardí a l’insigne mestre d’Obres don Josep Fontsere i Mestres, qual pare, don Josep Fontsere Domènech era natural de la veïna població de Vinyols i els Arcs.
Josep Fontsere y Mestres fou autor del Parc de la Ciutadella de Barcelona i junt al seu ajudant l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, de la construcció de la Gran Cascada del mateix.
Fonts: www.parc-sama.es
De tornada, i sota un minso plugim, com dies abans al “Temple del Sol” també va tenir lloc el ritual d’iniciació pels nous socis, on gairebé una quinzena d’ells va prendre part en aquest ritu arcà i ancestral que es remunta a la nit dels temps. De fet els iniciats havien de ser uns quatre, però el misticisme de l’entorn va convertir el ritual en una mena de passatge bíblic “suigeneris”semblant a la multiplicació del pa i els peixos. Creieu-me si us dic que no paraven de sortir acòlits per tot arreu.
La cerimònia, com és habitual, va ser oficiada per la “Suma Sacerdo-Risa” Christ-nha Arandha-nangha, arribada expressament del remot regne de Ketchup-mandhú per l’ocasió.
Dissabte nit va tenir lloc un dels esdeveniments més esperats de l’any: el sopar del Dia del Soci i el Gran Ball. La nit,després del reconfortable sopar, va esdevenir festiva com poques i va transcórrer plàcidament entre rialles, brindis a la lluna amb cava i una sessió de ball amenitzada per l’orquestra “Nomésun” que va desplegar tot el seu repertori d’Hits Parades
que van fer bellugar el cos dels Gingers i Estires ocasionals al ritme de la música del moment.
Com a cloenda de la festa va tenir lloc una improvisada gala de natació a la llum de la lluna, aprofitant la treva que la pluja va concedir com aportació a la festa.
Diumenge:
La treva pluvial va ser manifesta. El Sol, encara avergonyit es va deixar veure poc a poc, de bon matí la logística gastronòmica es va posar en marxa. Stop, un ensurt!!!
La modernització va jugar en contra nostra. Les bombones de butà havien passat a l’historia!!! Com faríem les paelles? Sort que l’amic Àngel –aquest si que va ser de la guarda- era present i de seguida es va posar a disposició dels arguiñanos de torn. Un viatge fugisser a Tarragona ens va treure de l’embolic: Habemus foc, visca el Nàstic!!!
Mentre uns anaven a buscar les coques de cireres, altres feien de marmitons, i poc a poc les paelles van envair l’ambient amb el seu característic olor.
L’Anna i en Pere “Xota” que de ben segur que van obtenir un “Excel·lent” com a mestres paellers, van ser els responsables de satisfer la gana de gairebé un centenar de comensals amb dues exquisides paelles, una vegetal “marca de la casa” i altre valenciana, de categoria, Che!!!
Les taules es van disposar enmig del camp, com deu mana, i poc a poc el sol, que va lluir amb força, va participar de la festa fins l’hora de plegar. L’àpat va ser un èxit, l’arròs - a les paelles no va quedar ni un gra -, la coca (de cireres, no sigueu malpensats) el vi i el cava van deixar satisfet a tothom, i el sol se’n va encarregar de deixar-nos sense roba, que és com millor s’està.
Jordi Poblet
| < Anterior | Següent > |
|---|
